Les TIC tan dolentes com sempre

 

nensipad

Fa uns mesos, la Policia Nacional, va publicar al seu compte de twitter @Policia un document que es un “Acuerdo pedres-hijos por @Policia“, i que us convidem a llegir atentament.

Ens van convidar al Món a Rac1 per donar la nostra opinió, la podeu escoltar al blog del programa.

  • Algunes idees de la llista policial són interessants i les podem tenir en compte, però té un format i un to molt desafortunat.
    o no?
    Crear un contracte entre pares i nens, mediat per la policia nacional, és una imposició repressiva de l’ús de les tecnologies com si les TIC haguessin estat creades pels enemics. Si us plau, Internet som nosaltres.
  • Envia un missatge rellevant: les tecnologies són perilloses i cal que la policia ens ajudi a regular-les a casa mitjançant un establiment de normes que els fills han de complir i els pares han de fer complir.
  • Famílies, no podem seguir pensant en les tecnologies com un perill. Si parem atenció, ens adonarem de les potencialitats de les TIC. Un us responsable, educatiu, creatiu i supervisat de les tecnologies pot ser molt beneficiós per al desenvolupament dels infants i els adolescents.
  • Hi han maneres molt més adients d’exposar algunes qüestions claus, com mantenir-se segur a la xarxa. Un bon exemple és la tasca de Internet Safety, o el programa Internet Segura d’aquí, i per descomptat, la  infografia de Safebook que ho diu en quatre paraules clares.

Safebook

 

Què ens cal realment a casa quan parlem de menors a les xarxes socials?

  • els pares hem de ser usuaris, adonar-nos de com funciona Internet i es xarxes
  • ens cal educar i acompanyar als fills en l’ús de les tecnologies (què, quan, perquè, amb què, …)
  • el diàleg serà clau, compartir equips, xarxa i dispositius també
  • és clar hem de saber que hi han riscos, en tots els entorns socials i comunicatius hi han riscos, però no ho podem arreglar amb un contracte/conveni normatiu i policíac, ens cal una relació familiar responsable, amatent a les necessitats del nen, coneixedora dels mitjans, educadora.
  • el millor control parental és una bona educació en l’ús de les tecnologies

 

En aquest sentit, els educadors podem ajudar els pares a empoderar-se  davant les eines, animant-los a ser usuaris participatius i amb sentit crític.

Però per això és necessari canviar el nostre discurs sempre en contra de les tecnologies com si fossin culpables dels mals dels infants d’avui.

Titulars com: ‘Hay niños que saben usar una tableta pero nunca han hecho la voltereta’

… què signifiquen?
que si fem servir les tic no fem altres coses?
que si no tinguessin tablets estarien tot el dia fent volteretes?
que per culpa dels mòbils els nens ja no juguen físicament?

Si us plau, els mitjans i els educadors hem d’adonar-nos dels significats d’allò que fem arribar a les llars.

Però quan és la policia qui ens diu que les TIC són perilloses, aleshores cal recordar que aquest discurs que Internet és dolent, que hem de vigilar, que Internet s’ha de regular, que les tecnologies són dolentes per al nostre desenvolupament, … no és un argument innocent i gratuït.

A quí interessa regular Internet?
A quí interessa controlar els usuaris?

 

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>