Neurociència i TIC … OjU PELIGRU !

Si hi ha alguna qüestió rellevant en els processos d’aprenentatge, és saber com funciona el cervell.

I des de la medicina s’estudia seriosament això, com funciona el cervell.

Però, i en educació?

Primer de tot els educadors (en general) no tenim una formació adient en aquest tema, i quan veiem publicacions “serioses” que ens parlen de neurocognició, o bé es fan des de la medicina i atenent a pal·liar problemes neurològics … o bé utilitzen un llenguatge que no comprenem perquè ens manca informació per entendre-ho.

Això comporta un perill: si creiem que no necessitem saber més de com funciona el cervell per atendre els processos d’aprenentatge … estem equivocats.

Si t’animes pots començar amb:

 

El segon perill, és creure que dominar la neurocognició, ens farà millors educadors. Pensar en l’individu sempre i no en el grup. Pensar en el contingut que cal aprendre i no preparar l’alumne i el grup pel camí, pels problemes, pels processos i pels reptes.

Els educadors no en tenim prou en saber com funciona el cervell. La neurocognició ens ha de permetre ser millors educadors, entenent de manera més aprofundida els infants que tenim al davant, dissenyant propostes enriquidores amb eines i recursos adients, creant ambients afavoridors, triant quan respondre o quan callar i esperar les seves reaccions, respostes, processos, preguntes.3395

Ens ha d’ajudar a crear i seleccionar eines de qualitat que tinguin en compte les possibilitats dels infants segons la seva evolució cognitiva, també eines TIC, pantalles adients dissenyades estructuralment i visualment amb la mateixa cura que es dissenyen els continguts i sobretot amb les interaccions possibilitadores del pensament de l’infant, la capacitat creativa, el foment d’emocions positives, i els reptes possibles.

No ens ha de servir per preparar o utilitzar materials digitals perquè un alumne sol pugui ser “entrenat” automàticament en un coneixement … el coneixement no és fix.

Això és clau, en els processos d’aprenentatge és més essencial la construcció del coneixement, el procés, perquè és el que ens porta al desenvolupament real de cadascú.

Tan important és ser capaços de saber com funciona el cervell, com ser capaços d’atendre els interessos, les passions, les motivacions de cada infant i crear escenaris que permetin que es produeixi l’aprenentatge potenciant la creació de coneixement en grup.

 

El tercer perill són les empreses que avui exploten idees banals de la neurociència per vendre productes falsos i inútils, els xarlatans del segle XXI, com Infantium.foto_mitjana_l
I no només els xarlatans que venen “consultoria”, sinó aquelles empreses que creuen que poden construir sistemes “intel·ligents” on seure davant una pantalla cadascun dels nostres infants mentre reben exercicis de pràctica i repetició segons el sistema vagi determinant, i on el professorat rebrà les dades estadístiques de les activitats dels alumnes.

Plataformes que ens volen vendre la falsa il·lusió que gràcies a elles tindrem el control d’allò que aprenen els alumnes.

Parlem de Coursesmart
o de Knewton

 

Parlem d’adaptative learning, és avui el perill menys visible però més evident i que ja tenim proper a les nostres escoles, que entrarà via editorials de llibres de text, o via programes estatals d’estimulació de les TIC a les escoles, o via empreses que s’adrecen als nostres centres a vendre la plataforma “màgica i ideal” per controlar el que fan els alumnes …

OJU PELIGRU !!!

Mestres, no us refieu d’entorns web que amb termes com neurodidàctica, neurociància, o similars us volen fer creure que l’aprenentatge d’un infant està lligat a un contingut i que un sistema digital el pot controlar.

Si us sembla una qüestió rellevant, una lectura ràpida però clara per continuar:
No basta con que sea de su talla (Adaptive shoes) d’Antonio Bartolomé

I més per no perdre el fil de l’adaptative learning.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>