Educació en format videojoc

Què fa que els nens siguin capaços de memoritzar centenars de noms i poders dels anomenats Invizimals sense ser conscients de l’esforç mental que això suposa? Què va fer que fa 10 anys els nens sabessin un llarg llistat de Pokemons i cada vegada tenien més ganes de saber-ne més perquè gaudien aprenent-ho?

Els videojocs provoquen un efecte molt desitjat pels educadors i professors, fer que l’aprenent estigui tan motivat que sigui capaç de fer un gran treball intel·lectual sense que suposi cap esforç, tot el contrari, que gaudeixi realitzant aquest treball.  Des de la psicòloga s’ha estudiat aquest poder i s’ha associat al sistema de recompensa, al mecanisme neuroquímic que està darrera de l’adició i l’aprenentatge (Scolari, C 2013)

Aleshores perquè no transformar certs continguts i competències curriculars a format videojoc? Perquè no canviar el nom dels Invizimals per nom de països, i els seus poders per la moneda, bandera..? Actualment encara resulta difícil veure un infant el qual, en els seus moments d’oci, està jugant a un videojoc que el fa aprendre continguts que està donant a l’escola.  L’educació formal i informal encara tenen les barreres massa definides.

S’ha de crear un pont més elaborat entre els jocs educatius, els “serious games” i els videojocs lúdics, i a la vegada fer un canvi de prespectiva metodològica i pedagògica. Tenir com a finalitat no només l’entreteniment, sinó altres objectius, com l’aprenentatge de certs coneixements, no significa que no podem incloure la majoria d’elements que tenen els videojocs. A través de Catappult us anirem fent arribar anàlisis de jocs i aplicacions que trobem rellevants en aquest sentit.

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>